Tutoria 2 – Què és ciència?
En aquesta activitat els alumnes discutiran sobre documentació «científica» obtinguda de fonts de diferent qualitat i fiabilitat.
L’alumne / a disposarà prèviament d’aquesta documentació a través d’Aula Virtual. Els subgrups de tutories discutiran sobre la qüestió de Què és ciència? i sobre la validesa de les fonts.
Amb el contingut de la discussió, els estudiants deuran redactar un document comú amb el seu debat-discussió i defensant els seus punts de vista en la conclusió. Aquesta activitat s’aprofitarà per mostrar a la pràctica els diferents aspectes que poden influir en l’eficàcia d’una discussió via Blog.
bona tarda sóc la vostra companya Alejandra i vaig a devatir i concloure que és ciència a partir dels textos de la tutoria.
primer si volem saber els textos 1 i 2 són ciència hem de tenir en compte que es puga fer un experiment del tema a tractar. En els dos podem obtenir resultats experimentant amb un conjunt de persones i comprovant si la hipòtesi es compleix o no.
Després cal buscar en els dos textos si hi ha una presentació de dades i obtinguts en l’experiment. En el Segon text dóna dades estadístiques «Solament una minoria menor al 5% dels enquestats considera acceptable la infidelitat mentres que la Xifra licitava fans més enllà del 30% per a les reacciona prematimonials».
Finalment buscar referència d’altres estudis, informes i persones que tinguin a veure sobre el tema per exemple «Estudis britanics fets mitjan anys vuitanta asenyalaven la infidelitat com … noranta», «L’imforme de chicago Stony Broock reconfirma aquest extrem amb xifres concordants «i per Tot el text hi han exemples Molt significatius.
A més, mai no es pot donar un exemple de forma subjectiva i en el primer text el fa com podem comprovar en el últim apartat i comença dient «Jane i evan, una parella de trenta i tants anys, em va consultar un problema familiar»
Com a conclusió, el primer text és pseudociència ja que té exemples subjectius i no justifica amb experiments el dicho.mientras el text dos és ciència ja que partint d’una hipòtesi l’ha comprovat obtenint resultats i ha nomenat altres estudis similars, dades de enquestes, etc.
Espere les vostres opinions per saber si esteu d’acord en mi o no.
Arenpa — 18 febrero 2012 @ 17:31
Hola a tots, sóc el vostre company Miquel. En contestació al comentari d’Alejandra, estic completament d’acord en el que has exposat.
Al primer text, el del «cervell femení» s’inclouen tecnicismes (com els noms de les hormones) que poden induir a una possible equivocació en el lector, de que crega que està llegint un article científic. No obstant, com bé has dit, el fet de que apareguen elements subjectius: «la meua consulta», l’exemple d’Evan i Jane… són una mostra evident de que el text no és científic.
En el segon, «El cervell eròtic», si que es tracta d’un científic, es pot observar per la seua estructura, la numeració de bibliogràfica que es fa al final del mateix, la aparició de dades experimentals contrastades, etc.
Per a finalitzar, i com a una distinció més o menys curiosa, es podria deduir quin dels dos textos és o no científic per la forma en la que estan redactats. El primer (el pseudocientífic) es més comprensible que el segon (el científic)i requerix de menys esforç per ser entés.
mimorga — 19 febrero 2012 @ 16:01
Esteu d’acord amb el comentari de Miquel? Els textos científics han de ser incomprensibles per necessitat?
Hola,vaig a donar la meua opinió sobre els textos que hem llegit.
Podem afirmar que el text de «El cerebro femenino» és propi de la pseudociència ja que, tot i parlar d’altres estudis,son estudis subjectius i poc representatius.
Pel contrari,el text «El cervell eròtic» sí que fa referència a estudis ciéntifics en els quals s´han obtingut dades objectives i més representatives.
Misilal — 19 febrero 2012 @ 16:15
Hola, bona vesprada a tots, soc la vostra companya Paola Garcia.
Tinc que dir que estic absolutament d’acord amb els mesu companys Aejandra i Miquel.
EL primer text es clarament de pseudociencia i el segon es cientific.
I per que dic aço, molt facil.
EL primer es de caracter més subjectiu que el primer, i en ciencia no hi ha subjeccó. El segon presenta dades, experiments que es puguen demostrar, cosa que el primer text no ho fa detalladament.
En el que no estic d’acord amb Miquel es que es més facil entendre el segon text. Per ami a sigut molt més facil entendre el de «EL CELBRO FEMEMNINO» que el de «EL CERVELL ERÒTIC»
pagarnar — 19 febrero 2012 @ 17:05
Hola sóc Lidia, a vore , jo també he notat més fácil de comprendre el text » El celebro femenino» que el text » El cervell eròtic » però no estic d’acord amb l’última frase que ha dit Miquel:
» Per a finalitzar, i com a una distinció més o menys curiosa, es podria deduir quin dels dos textos és o no científic per la forma en la que estan redactats. El primer (el pseudocientífic) es més comprensible que el segon (el científic)i requerix de menys esforç per ser entés.»
Yo d’aquesta frase entenc que ell vol dir que podriem agafar com a una característica més dels textos pseudocientífics que aquestos són més fàcils d’entendre que els textos científics i no estic d’acord.
En el cas dels dos textos treballats a clase, podriem dir que sí, però no sempre és així. Ja que podem trobar uns altres textos pseudocinentífics amb més tecnicismes i paraules d’hormones o noms de mol·lècules específiques, que ens compliquen més la comprensió, però que continuen sent subjectius, sense mostrar dades que no es poden justificar estadísticament etc …
Yo personalment quan vaig llegir els dos textos no vaig saber quin dir que era ciència i quin era pseudociència, ja que per a mi » El cervell eròtic » tampoc es basa en alguna cosa objectiva.
Des del meu punt de comprensió, he entès que aquest text vol trobar resposta de alguns sentimens irracionals humans a partir » d’un experiment » fet amb macacos.
Fique » d’un experiemnt » amb comelles perquè en una part del text comenta que l’experiemnt es va dur a terme durant dues setmanes i a més podem comprobar que durant tot el text es parla dels mateixos macacos, que principalment son la femella, el mascle dominant i un mascle no dominant.
Que puc dir de tot això ?
Dons que per a mi … :
1er Crec que encara que està comprovat científicament que evolucionem dels ximpancès, no ho considere com per comparar-nos emocionalment amb d’ells.( respecte al tema tractat al text)
2on Per a mi un experiment duraria molt més que el comportament dels macacos durant dues setmanes i a mès jo el faria amb diferents individus repetint l’experiment x vegades.
3er Els resultats dels que parla, per a mi son molt subjectius, perquè es parla de que es nota que el macaco es troba gelòs o s’enrracona en un racò de la gàbia perquè està trist de vore que el mascle dominant pren a la femella … però aixó no és al 100 % fiable, ja que el macaco no es capaç de transmentre’ns els seus sentiments de primera persona.
Siga com siga, sí que és deveres que els científics ja partixen de que qualsevol experiment mai podrà arribar a una veriatat absoluta i que en tal cas aquest text si que ha seguit el guió bàsic per a tractar-se d´’un text científic, tal com vam comentar a classe, però jo veig el plantejament del text » el celebro femenino » més encaminat a fer un experiment més fiable i precís dels sentiments i la forma de ser humana que l’experiment realitzat amb els macacos, experiment del qual, no veig compatible amb les respostres que es volen obtindre ..
En la meua opinió hi ha moltes coses que són ciència i altres que pareixen ciència però no ho són (pseudociència), però jo també incloria un altre tipus de ciència i és la ciència equivocada, aquella de pensem que és la correcta i encara que els resultats puguen pareixer correctes, els medis pels quals s’han obtingut són erronis, i per a mi aquest és el cas del text » el cervell eròtic »
Què penseu vosaltres ?? Enteneu el que vull dir ?¿
El primer text no es científic, encara que ho parega, com diu Miquel, per el simple ús de tecnicismes i paraules especialitzades, si ens fixem, el text es merament un conjunt d’afirmacions que es poden vore frase rere frase. Però, quina es la fiabilitat del text? De quines fonts es basa per dir tals afirmacions? Ens podem fiar realment de l’autor i creure tot allò el que diu? Opine que no sols es tracta de la subjectivitat lingüística que podem veure en el text el que ens fa pensar que siga científic o no.
D’una altra banda, el segón text recull dades, informació i bibliografia. Podriem posar en dubte la veracitat? Clar que sí, pero estariem creuant la linea entre la ciencia i la filosofia, i posar-ho tot en dubte com va fer Descartes. El que vull dir, es que, no podem saber realment si el que ens diuen es cert o no, però es més fiable si darrere d’eixa afirmació hi ha algú que vol fer un text interessant, o una persona que s’ha interessat en fer un estudi per curiositat sobre algo i voler descobrir els mecanismes de lo que estiga investigant.
Hola, bon dia a tots 🙂
Bé, despres de llegir-me els textos crec que no hi ha dubte en que el primer text «El Cerebro Femenino» es un text pseudocientific, com vosaltres mateix aveu dit, ja que es molt subjectiu, no conte dades experimentals, ni resultats obtesos en cap laboratori, es a dir no s’han molestat en investigar i demostrar res, sino que han fet una mera redacció sense cap fundament cientific i capaç de cautivar a tot tipus de lector.
Per altra banda, el text «El Cervell Erotic» es tot lo contrari ja que conte totes les dades necesaries per a fer-lo fiable, esta respaldat per experiments que ho demostren i a mes esta regulat per cientifics que coneixen la materia i no periodistes que volen no mes que vendre, entre altes coses.
Bé, ésta es mes o menys la conclusió que tots hem obtés, però a més jo vull donar la meua opinió i tirar-li una maneta a Miquel, ja que ha sigut el punt de mira de tots el comentaris. El text cientific, no es que siga mes dificil d’entendre, sino que esta fet per a un públic entés en la materia (si no entés, relacionat amb la ciencia),es a dir, esta publicat en revistes cientifiques a les que qualsevol persona no pot accedir i amb aquestes persones em referic a persones del carrer com son mon pare o ma mare; mentre que el text pseudocientific es mes per a un public que manca d’aquestos coneixements i son molt accesibles per a tothom en qualsevol quiosc. Peró, malgrat que, els textos pseudocientifics donen una idea equivocada de la realitat i personalment pense que abusen i es lucren de la seva ignorancia, qui rebutjaria guanyar en un dia, allò que guanya un cientific en un mes, com deia Mario Bunge? Esta clar que no els interesa difondre coneixements, si no cautivar als lectors amb textos bonics i vendre revistes a muntó.
Qui no estiga d’acord amb mi, que m’ho diga 🙂
Toñi Perez Muñoz — 21 febrero 2012 @ 12:11
Hola sóc Marina! Al igual que tots els meus companys jo també opine que el primer text és pseudocientífic ja que no es traca de un text objectiu, ni es basa en experiments, ni en dades extretes de estudis o investigacions cientifíques. Aquesta persona sols es basa en les parelles que el visiten. Clarament el segon text és el científic ja que és objectiu, dona dades concretes sobre estadístiques, inventigacions… A més a més fà un ús de la bibliografia.
Marina — 22 febrero 2012 @ 23:28
Com hi ha hagut problemes tecnics, teniu mes temps per a participar al blog. Aprofiteu!
Ferran — 28 febrero 2012 @ 11:02
Hola, bon dia, sóc la vostra companya Celeste i pensé igual que tots vosaltres. El primer text és pseudocientífic ja que podem observar la subjetivitat al text a banda de utilitzar paraules poc específiques.
Pel que fa al segon text, és científic. És un text objectiu i a més, ha de tindre experiments i fer referència a experiments fets anteriorment.
cemarbur — 29 febrero 2012 @ 9:53